Les ulleres 3D

Les ulleres 3D són molt conegudes i àmpliament utilitzades actualment, però quan es van inventar? qui les va crear? 

En aquest entrada veurem la ruta en la història que van tenir les ulleres 3D, com a variant de les ulleres típiques.

• 1838 - Charles Wheatstone, un científic britànic, crea el primer esteroscopi que permetia crear un efecte 3D o profunditat a través de dues imatges.

• 1853 - L' Alemany Wilhelm Rollmann publica un article en el que es descriu per primera vegada el mètode 3D.

• 1936 - Es comença a comercialitzar el popular dispositiu per a veure estereogrames, el View-Master.

• 1970 - Stephen Gibson patenta el sistema "Deep Vision", que es basa en anaglifos vermell-cian. Aquest sistema es convertirà en el més utilitzat a causa que pot reproduir colors millor que el View-Master, que només pot reproduir vermell-blau o vermell-verd.
• 1980 - Lenny Lipton crea l'empresa StereoGraphics i llança al mercat la seva versió d'ulleres LCD d'obturació anomenades CrystalEyes.

Actualment, les tècniques han evolucionat molt, permetent projeccions als cinemes en 3D, les quals han tingut molta acceptació, aconseguint resultats més reals en les pantalles del cinema o, fins i tot, als nostres televisors 3D.

http://www.gafas3d.com/historia-de-las-gafas-3d/

http://es.wikipedia.org/wiki/Gafas_3D

Que són les ulleres? I de quins tipus hi ha ?

Les ulleres són uns instruments bàsicament òptics que es divideixen en dos marcs la cella i el cèrcol, que són els que suporten les dues lens de les que consten unes ulleres, que estan unides per un arc, que s'anomena pont, que es pot recolzar al nas gràcies a les anomenades plaquetes i dues barnilles que ajuden a subjectar i sostenir el conjunt recolzant-se a l'orella mitjançant els extrems torçats (ànimes). S'utilitzen per a corregir/compensar defectes refractius, de visió ocular, o simplement per estètica.
Les ulleres,com a correctores, serveixen per a corregir l'ametropia.
Quan les ulleres no utilitzen barnilles s'anomenen pinçanas; n'hi ha que consten d'una sola lent, i reben el nom de monocle. D'ús més restringit són els impertinents i les ulleres de tisora.
Les ulleres de sol són un instrument pràcticament idèntic a les ulleres correctives, però quasi sempre sense graduació, que s'utilitzen per a protegir els ulls del sol.
També s'anomenen ulleres els elements de protecció individual que protegeixen els ulls alhora que permeten la visió en treballs que poden suposar un risc, com la soldadura o aquells en els quals poden saltar partícules.
Amb la mateixa funció que les ulleres correctives existeixen les lents de contacte com a sistema alternatiu.


Ulleres Pinçanas






 

 Monocle

                            






 
  
                                                
   Ulleres impertinents











 Ulleres de tissora

Història de les ulleres

En 1249 el filòsof anglès Roger Bacon va formular la primera afirmació sobre l'ús de lents per millorar la visió. No obstant això, possiblement ja en el segle X, els xinesos havien utilitzat lents d'augment col·locades en motllures. A Europa, les ulleres es van utilitzar per primera vegada a Itàlia inventades pel florentí Salvino Degli Armati (m. 1357) cap a 1285, i alguns retrats medievals representen persones que portaven ulleres.

Els primers ulleres, probablement monocles, es van fer tallats en beril, i tenien lents convexes, destinades a les persones grans que tenen dificultats per veure de prop. En 1451, l'erudit alemany Nicolau de Cusa (1401-1464) va proposar l'ús de lents còncaves, més primes en el centre que en les vores, per tal de veure de lluny. Aquestes lents es van destinar als ulls miops.

Amb la invenció de la impremta al segle XV, es va incrementar la demanda d'ulleres, i cap 1629 era prou gran com perquè a Anglaterra es concedissin drets a una corporació de fabricants d'ulleres. Les primeres ulleres bifocals van ser construïdes per Benjamin Franklin cap a 1760 per indicació seva. Al principi, només es fabricaven ulleres amb lents que corregien la miopia i la hipermetropia, i només a la fi del segle XIX es va generalitzar l'ús de lents cilíndriques per a la correcció de l'astigmatisme.

En l'actualitat, els professionals de l'òptica (tècnics diplomats), que en alguns països reben el nom d'optometristes o òptics, examinen els ulls per detectar possibles defectes de la visió i prescriure ulleres o lents de contacte correctores. En contrast, l'oculista o oftalmòleg (metge especialista), té al seu càrrec el tractament mèdic o quirúrgic de les malalties i anomalies dels ulls.

Chistes de Aisaac Newton

Certa vegada, tots els científics, ja morts, que eren al cel, es van proposar jugar a fet i amagar. En el sorteig li va tocar a Einstein ser el primer en comptar.

En començar Einstein a contar, tots van sortir corrent en diferents direccions buscant un amagatall.
Tots menys Newton; que es va dedicar simplement a dibuixar al terra un quadrat d'1 metre de costat i es va parar dins d'ell. Just a esquenes d'Einstein.

Einstein va acabar de comptar: - ... 97, 98, 99, 100 -, va obrir els ulls, va fer mitja volta, i es va trobar a Newton parat just davant seu.

Einstein va dir: " Ja the vist Newton !, Ja t'he vist Newton!"


Newton, negant amb el cap, va dir:
- He de discrepar. No m'has trobat. Jo no sóc Newton.Sóc Pascal

Davant el estupefacte Einstein, que mirava seriosament a Newton, tota la resta dels científics van sortir un a un de seus amagatalls, entre intrigats i sorpresos, esperaven finalment escoltar una explicació de Newton amb la qual es van veure obligats a coincidir.

Newton va dir:
- Com veuran, jo estic parat en una àrea d'1 metre quadrat. Per tant, sóc un Newton sobre metre quadrat. En definitiva, jo sóc Pascal.