Usos de les ulleres a l'actualitat

Com ja hem mencionat en una altra entrada, les ulleres tenen molts i diversos usos. Corregir dioptries, protegir de substàncies nocives en laboratoris, del evnt i dels insectes en el cas d'un aviador, etc. Avui parlarem sobre l'efecte que aquest invent ha tingut en la nostre societat i com ens hem beneficiat d'ell.

Primer de tot, des del moment que les ulleres van ser inventades han ajudat a compensar els errors de vista més comuns(miopia, estigmatisme, hipermetropia...), a més de la vista cansada.

També és important parlar dels usos protectors que tenen les ulleres en molts àmbits laborals, com per exemple la indústria, la contrucció i a l'hora de conduir motos i motocicletes, entre altres.

A part, les ulleres són molt utilitzades en els esports, sobretot la natació o la bicicleta, esports que les requereixen per protegir els ulls de substàncies o insectes que no volguem que entrin en contacte amb els nostres ulls. S'utilitzen en alguns altres esports, pero aquests són els principals.

Per acabar, hi han ulleres que es venen com a joguines, simplement com a decoració i que no tenen cap us pràctic. Aquest tipus solen ser les més barates i les més comunes, i es poden trobar a gairebé qualsevol botiga que vengui ulleres.

Ulleres protectores

Les ulleres protectores són una altra variant de les clàssiques ulleres. Tenen diverses funcions, per exemple a l'hora de nadar o a l'hora de soldar, evitant en tots els casos on s'utilitza que entri alguna substància en contacte amb els nostres ulls. En aquest entrada ens fixarem en la breu però interessant història de les ulleres aquàtiques.

• El primer ús de les ulleres de busseig es remonta al segle XIV, quan els perses utilitzaven closques de tortugues per protegir els seus ulls quan nadaven buscant perles.

• Al voltant de la dècada dels 30,Guy Gilpatrick utilitza les primeres ulleres de natació a plena mar, per protegir els seus ulls de l'aigua salada. Tot i que ja eren conegudes, seguien sent un objecte molt incòmode per a qualsevol nedador, principalment a causa dels materials del que estevan fetes.

• A partir dels anys 60 van començar a ser un objecte d'ús molt estès, tant com per als nedadors competitius com recreatius. 

Aquestes ulleres de natació eren, a l'any 72, un model de qualitat utilitzat a les piscines.

Les ulleres actualment utilitzades són de uns materials molt més bons i còmodes, com per exemple la silicona.

http://www.ak101.com/¿quien-invento-gafas-de-natacion/

http://www.demseyelets.com/la-historia-de-gafas-de-natacion/

Procés de muntatge d'unes ulleres

El procés de muntatge d'unes ulleres, o millor dit d'unes lents per ulleres, és un procés llarg i molt precís . Que descriurem de la següent manera:

1.  S'agafa el gran disc de plàstic (el que acabarà convertint-se en una lent graduada) i es col.loca una pel.lícula protectora sobre el costat convex, perque no es deteriori mentre el laboratori treballa sobre el costat concau.
2. Amb un escàner es descarrega de l'ordinador la informació sobre la graduació del client, i a continuació es programen aquell tipus de mesures sobre la plata n es troben els discos.
3. El següent pas es calentar una barreja de set metalls a 50o, si la temperatura fos sulerior el disc de plàstic es desfaria. amb el metall fos es moldeja una subjecció que s'utilitzarà per montar el disc sobre una màquina per treballar-lo.
4. Tot segït s'utilitza un robot que condueix les lents cap a la fressadora, que aquesta llegeig la informació sobre la graduació i li dona la forma correcta al disc de plàstic. El primer que fa és reduir l'amplada i el radi del disc, i tot segït crea la corbatura requerid. Després d'aquest procés ja podem anomenar al gruixut disc de plàstic lent.
5.  Ja que la fressadora ha deixat imperfeccions i la lent es aspera, aquesta passa per la polidora que la poleix sota un raig d'aigua a 19o
6. Una vegada la lent ja sigui perfecta s'elimina la subjecció de metall i s'extreu la capa protectora que s'havia col·locat al principi.
7. Després  amb una mmàquina anomenada lensometre es comproba que la graduació és la correcta, després d'això les lents es someten a una neteja química de quinze etapes.
8. Més tard s'envernissen per poder protegir les lents de ratllades, després s'envien al forn durant tres hores perque el vernis s'asequi.
9. Tot seguit s'aplica unn tractament antireflectant perque augmenti la trasparència i faciliti la entrada de llum.
10. Déspres passen a una camara on se'ls apliquen difernts agents químics en pols. Es tanca la porta i s'extreu tot l'aiire de la camara. Amb un raig d'electrons de gran potència es calenten els agents químics fins al punt d'ebullició i llavors passen d'estat sòlid a gasos i durant aquest procés rebesteixen la lent.
11. Finalment les lents es col·loquen les leents sobre la montura. Una màquina detecta la forma de la montura i llavors la lent es transportada fins a una altre màquina que talla la lent amb les mesures que li ha donat l'altre màquina.
12. Es col·loquen les lents a la monrura i ja està, ja tenim les nostres ulleres amb graduació.

Tipus de lents

Les lents poden ser menys més amples en el centre que en els extrems. 

Es parla de lents convergents, perquè el raig de llum que hi incideix es concentra, convergeix, en un punt; Les lents convergents són més gruixudes en el centre que no pas en els extrems. N'hi ha de tres tipus:

-Biconvexes

-Concavoconvexes 

-Planoconvexes 

Aquestes lents fan convergir els raigs paral·lels en un punt anomenat focus.

Per altra banda, les lents divergents són més gruixudes en els extrems que en el centre. Quan un feix de llum hi incideix aquest es separa, divergeix. N'hi ha de tres tipus: 

-Bicòncaves

-Convexocòncaves

-Clanocòncaves

 Aquesta lent far que els raigs paral·lels que hi van divergeixen. Les prolongacions d'aquests raigs convergeixen en el punt focal.

Les lents més comunes es basen en el diferent grau de refracció que experimenten els raigs de llum en incidir en punts diferents de la lent. Les més conegudes són les que s'utilitzen per a corregir els problemes de visió, com les ulleres i les lents de contacte. També s'usen lents, o combinacions de lents i miralls, en telescopis i microscòpics . El primer telescopi astronòmic va ser construït per Galileo Galilei usant dues lents convergents.

La lent

Una lent és un element, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum. La paraula lent prové del llatí lentis que significa "llentia", i així s'anomenà les lents òptiques per la similitud amb la forma de la llentia. Al segle XIV van començar a fabricar-se petits discs de vidre que podien muntar-se sobre un marc. Van ser les primeres ulleres de lectura. D'una manera més detallada poden definir una lent com un sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú, anomenat eix principal, una de les quals, almenys, és corba. Els raigs de llum que, procedents d'un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l'objecte i la lent.

Les lents tenen una sèrie d'elements bàsics que hem de conèixer abans de començar el seu estudi:

• Eix principal: l'eix que travessa la lents perpendicularment.
• Centre òptic: si és regular coincideix amb el centre geomètric de la lent.
• Focus principal (F'): Per una lent convergent el punt on coincideixen els raigs i per una divergent el punt con coincideixen les prolongacions del raig. Tota lent té dos focus F i F'.
• Distància focal (f'): la distancia des del focus al centre òptic

Les ulleres de sol

Les ulleres de sol són un tipus d'ulleres protectores dissenyades per a evitar que la llum solar i altres tipus de llum visible d'alta energia danyen o molesten els ulls. Des de l'antiguitat els esquimals fabricaven ulleres tallant una estreta ranura en una peça d'asta de caribú per a evitar la ceguesa produïda per la llum ultraviolada reflectida per la neu. En l'antiga Xina els jutges usaven ulleres de vidre fumat per a evitar que la gent anticipes a la seva opinió per l'expressió dels seus ulls.
Des d'un punt de vista òptic es pretén que les ulleres de sol bloquegen la llum molesta i perjudicial com la llum ultraviolada, en condicions de llum intensa sense distorsionar la imatge, o fins i tot realçant la percepció i la nitidesa d'aquesta. Per a minimitzar la distorsió cromàtica, que podria ser perillosa per exemple, al conduir, les lents se solen fabricar de color gris, verd o marró. Les lents es fabriquen de vidret, policarbonat metacrilat o CR-39 (alil diglicol carbonat). Les de vidre tenen les millors qualitats òptiques i de resistència a la ratlladura però són fràgils i pesades. Moltes ulleres de sol es fabriquen amb filtres polaritzadors que eliminen part dels reflexos de superfícies brillants millorant la percepció visual.

.