La lent

Una lent és un element, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum. La paraula lent prové del llatí lentis que significa "llentia", i així s'anomenà les lents òptiques per la similitud amb la forma de la llentia. Al segle XIV van començar a fabricar-se petits discs de vidre que podien muntar-se sobre un marc. Van ser les primeres ulleres de lectura. D'una manera més detallada poden definir una lent com un sistema òptic format per dues superfícies refringents amb un eix comú, anomenat eix principal, una de les quals, almenys, és corba. Els raigs de llum que, procedents d'un objecte, travessen la lent són desviats de llur trajectòria original i donen lloc a una imatge les característiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posició relativa de l'objecte i la lent.

Les lents tenen una sèrie d'elements bàsics que hem de conèixer abans de començar el seu estudi:

• Eix principal: l'eix que travessa la lents perpendicularment.
• Centre òptic: si és regular coincideix amb el centre geomètric de la lent.
• Focus principal (F'): Per una lent convergent el punt on coincideixen els raigs i per una divergent el punt con coincideixen les prolongacions del raig. Tota lent té dos focus F i F'.
• Distància focal (f'): la distancia des del focus al centre òptic